En aquest article presentem una lectura de les relacions entre poesia i coneixement en l'obra del poeta colombia Romul Bustos Aguirre (Santa Caterina d'Alexandria, 1954). Examinem com el seu re-escriptura de les figures arquetipiques d'Icar i l'Angel encarnen els limits del coneixement conceptual i mistic; i com la ironizacion dels centres tradicionals del pensament occidental (entre ells la filosofia i la ciencia), construeix un tipus de saber caracteritzat per una consciencia metamorfica de la realitat. El discurs poetic es correspon aixi amb un mecanisme de desentranyament i renovacio imaginativa de la percepcio que integra formes propies i alternes de coneixement.