Les possibilitats tecnologiques actuals amplien les trobades comunicatives i les formes expressives, enriquint els escenaris de la interaccio humana, espai intersubjectiu on es construeix l'experiencia i on s'elabora la comprensio i el consens en el significat; en definitiva, el domini en el qual realment tenen lloc els processos que intimament defineixen el concepte de cultura, com a dinamica d'incorporacio a una comunitat de practiques, mitjancant el qual te lloc el proces d'humanitzacio. Les competencies basiques del llenguatge permeten la comunicacio en els diferents escenaris, tanmateix, les competencies que caracteritzen l'oralitat en la cultura no son avui suficients, ja que les mediacions tecnologiques que modulen aquestes trobades requereixen dels usuaris una reconfiguracio com a subjectes de comunicacio, perque exerceixin de forma eficac en els escenaris tecnologics d'interaccio actual. Que implica una reconfiguracio com a subjectes de comunicacio, de cara als escenaris virtuals? La recerca d'una resposta a aquesta pregunta constitueix el nucli central que s'aten en aquest escrit, que s'inicia amb una analisi del poder de la ment en la gestio del coneixement des de la doble dimensio argumentativa del discurs cientific i del relat com a formes expressives de la comunicacio. Despres s'aborda la comunicacio des de tres enfocaments complementaris: el pragmatic, l'interaccionisme simbolic i els postulats de l'Escola de Palo Alto, que mostren una visio complexa de la comunicacio, necessaria per a entendre com s'han modificat les nostres formes de comunicacio i per a comprendre les implicacions derivades de la implantacio dels nous espais tecnologics i les consequencies per a la practica que promou el canvi en el coneixement. Pretenem, llavors, tenir en compte les claus conceptuals que des d'aquestes teories tenen major vigencia avui, i com aquestes s'actualitzen per a entendre la manera com ens comuniquem dins dels entorns virtuals, lloc preponderant on es duen a terme, en l'actualitat, gran part dels processos de gestio de la informacio i de negociacio de significats en processos de formacio (Rheingold, 1994; Rheingold, 2004). La comunicacio i la negociacio del significat expressen un dels poders fonamentals de la ment de l'esser huma.