L'omnipresencia de les industries culturals altera les maneres de construir-se les identitats i les hegemonies, i propicia una crisi de nacio (sovint, estat-nacio) com a subjecte historic preponderant, i una radical divisio social entre minories cultes informades i majories consumidores d'espectacles rnassmediatics. Martin-Barbero aborda amb agudesa aquests temes i proposa unes politiques de comunicacio que, mes enlla del mer difusionisme, persegueixin activar allo que en el public hi ha de poble, la recreacio permanent de seva identitat.
