Utilitzo la perspectiva critica ecologica per aproximar-me a Los cuentos de la selva (1918) d’Horacio Quiroga amb la finalitat de reflexionar sobre el que he anomenat el dir ecologic. Aixo ultim implica analitzar com, en allo dit per els personatges-animals dels contes de Quiroga, es revela com una forma de comunicacio “selvatica”. Els animals parlen, pero no com humans. Utilitzen les paraules, pero aquestes, mes que servir en la discussio de problemes historicament rellevants per la humanitat ( l’anima, la rao, etc.), reflexen els aconteixements de la naturalesa. Les paraules funcionen com un ecosistema. Els dialegs dels tigres, els enunciats de les boes, les expressions dels tucans, etc., estan determinats per una preocupacio particular: la selva com a aconteixement. En aquest cas, podriem afirmar que Quiroga imagina la selva creant personatges capacos de “parlar en verd” i “dialogar l’habitat”.