Antecedents historics de I'autonomia en educacióL'atribució a la Consselleria de Cultura, Educació i Cikncia de la Generalitat Valenciana de les funcions i serveis de 1'Estat en matkria educativa, va coincidir temporalment amb I'inici del Curs Escolar 1983-84.Des de llavors, i partint d'una analisi de la realitat que fixara les necessitats de l'educació valenciana, es concreta des de les instancies polítiques el pla d'acció a nivell comunitari per als anys següents.Si n'hem d'assenyalar els antecedents historics, sentits a la comunitat en ordre a l'autonomia, hem d'apuntar sens dubte la qüestió de la llengua.A nivell no institucional, la fita fonamental en aquest sentit, pel que suposa de marc global, en quk s'inscriu l'ensenyament de la llengua, sembla que es concreta en la reunió de lingüistes de Valkncia, Catalunya i les Balears que tingué lloc a Castelló de la Plana el desembre de 1932, on el 21 d'aquell mes es van signar les normes ortografiques comunes a les tres comunitats.Carles Salvador, que hi va ser el representat de Valkncia, és l'autor de la gramatica que sera ensenyada per la institució Lo Rat Penat, encarregada per la divulgació i l'ensenyament del valencia.Cal entendre que la llengua no és solament un mitja de comunicació, sinó una visio del món i una estructuració de la realitat, i que és, per tant, al10 que integra i que dóna conscikncia diferenciadora al poble que la utilitza.La llengua integra en si mateixa tota una tradició popular i culta que ha conformat en els valencians un caracter i una visio que cal revaloritzar i potenciar per tal d'evitar que es produesca un trencament cultural irreparable.Per causes, pero, sociologiques i polítiques -que no és ara el moment de ressenyar-, ctLo Rat Penat)) sofreix una profunda transformació ideolo-gica; transformació que orienta en I'actualitat el seu programa sbcio-cultural i que deixa en suspens I'esperit de les ((Normes de Castelló)), normes que tanmateix són les que adopta I'actual Conselleria Autonomica d'Educació.A nivell institucional, els imperatius legals d'aquesta competkncia autonbmica es concreten en distints apartats de la ConstituciÓtEspanyola, de 1'Estatut d'Autonomia i de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1983 d'Ús i Ensenyament del Valencia. Marc legal actual((És de la competencia plena de la Generalitat Valenciana la regulació i l'administració de I'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, en l ' h b i t de les seves competencies, sense perjudici del que disposa I'article vint-i-set de la Constitució i les Lleis Organiques que, d'acord al seu apartat u de l'article vuitant-u, el desenvolupen, de les facultats que atribueix a ]'Estat el numero trenta de I'apartat u de I'article cent quarantatres de la Constitució i de I'alta inspecció necessaria per al seu compliment i garantia)).La Llei Orghica 5/1982 de 1' 1 de juliol (B.O.E.de 10 de juliol de 1982) es refereix a l ' h b i t educatiu en l'article 35 anteriorment citat.Ara bé, és el Reial Decret 2093/1983 de 28 de juliol (B.O.E.de 6 d'agost de 1983) el que, d'una manera més explicita, s'ocupa del traspas de funcions i serveis de X'AdministraciÓ de 1'Estat a la Comunitat Valenciana en matkria d'educació.Per tal d'arribar a una major clarificació de quines van ser les competencies transferides a la nostra comunitat, presentem, tot seguit, un quadre on s'estableix d'una banda les ja esmentades competkncies; de l'altra, aquelles que afecten I'AdministraciÓ Central de 1'Estat i, per Últim, les compartides per I'AdministraciÓ Central i la Comunitat Valenciana. Situació actual de la conselleria (Organigrama)DECRET 95/1987, de 17 d'agost del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el Reglament Organic i Funcional de la Conselleria de Cultura, Educació i Cikncia.El procés d'experimentació de reformes educatives que s'han produ'it en aquests darrers anys en el sistema educatiu no universitari, procés que es troba ja a punt de generalitzar-se, preludia la transformació d'aquest sistema educatiu en un doble sentit: d'una banda, rnitjancant el seu eixamplament en abastar alumnes de més curta edat i perllongar la durada de