L’Amèrica Llatina passa per un període de profundes transformacions en les seves estructures polítiques, econòmiques i socials. Malgrat les diferències pròpies de la particularitat dels processos a cada país, el lema de la «transició cap a la democràcia a l’Amèrica Llatina» s’imprimeix com la marca característica de la transformació d’aquestes societats. Per què democràcia? Per a què democràcia? Per a qui democràcia? Amb qui democràcia? On democràcia?... Són els interrogants que, més enllà dels desafiaments a les virtuts dels demòcrates, es constitueixen en els punts de referència a partir dels quals aquest assaig discuteix la pertinència d’assumir o no la transició democràtica com a recurs per comprendre i identificar la magnitud, direcció i límits de les transformacions en curs. A la primera part s’aborden els elements que invoquen la impressió del lema de la transició democràtica com la marca de moda en aquests temps i s’examinen els problemes sorgits al voltant d’aquesta invocació. A la segona part i a la tercera s’exposen els idearis i projectes governamentals que expliquen el perquè, per a què i com es postula la transformació d’aquestes societats com un procés de transició democràtica. A la quarta part i a la cinquena es desenvolupen els arguments que revelen els avatars, les contradiccions i els límits dels idearis i projectes que qüestionen la transformació com la transició cap a la democràcia. Finalment, a manera d’epíleg, s’exposen alguns conceptes i elements bàsics que busquen replantejar el problema per obrir altres fronts d’aproximació a la transformació en curs, les seves tendències i paradoxes, que permetin donar compte dels propers horitzons de les nacions i societats llatinoamericanes.