L’esfondrament de l’anomenat «sistema comunista» als països de l’Est és un dels esdeveniments culturals més importants del segle XX, potser el més significatiu d’aquesta centúria. En un sentit ha estat un cataclisme econòmic, social, polític i cultural del qual costarà sortir-se’n, ja que no és possible «arribar al paradís» de la nit al dia. La velocitat de les transformacions a l’Est, la coneguda crisi de l’economia del mercat i la seva actual i incipient recuperació sembla que no donen temps per reflexionar, per exemple, sobre fenòmens com la cultura i les seves polítiques, i això que ens trobem en el decenni mundial del desenvolupament cultural (1988-1997) decretat per la UNESCO. Per això he considerat interessant desenvolupar un tema com el d’aquest article, que des d’una mirada de l’economia de la cultura pretén mostrar diversos aspectes econòmics i socials de les polítiques culturals en aquests temps de canvi, tenint com a referent la República Txeca i elaborant una comparació amb les polítiques culturals en condicions d’economia de mercat.