Ja són més d'una dotzena els estudis dedicats a l'assimilació de Dante en l'obra de Borges, però la dispersió bibliogràfica i la manca d'una edició crítica dels textos borgesians poden suposar un obstacle seriós per a qui pretengui estudiar aquest aspecte de manera sistemàtica. Per això, en aquest article s'ofereix una síntesi dels problemes que comporta la presència de Dante en Borges (cronologia de la seva presència, tendències de la crítica i significat de Dante en la poètica de l'escriptor argentí). També s'ofereix un corpus, ordenat i complert, dels esments de Dante en les narracions, assajos i poemes del bonaerense, que inclou els assajos que aquest va dedicar a la Comèdia, els records autobiogràfics que el concerneixen, els esments generals i precisos, i els comentaristes de Dante que va citar al llarg dels seus textos.