l. Peculiaritat nacional i peculiaritat televisiva en la transició democratica La transició democratica espanyola s 'enfronta, entre d' altres, amb un problema essencial: la configuració d'un Estat en el que el reconeixement de les peculiaritats nacionals -i fins i tot regionals-fora suficient per evitar majors demandes populars i, alhora, fora suficientment restringit com per evitar mejors alarmes en el que s 'anomenaren els poders factics.Aquest fet és sobradament conegut i si bé és indispensable recordar-lo també és innecesari insisitir ara en la qüestió i en la seua posterior evolució que, en qualsevol cas, dona coma resultat la construcció d'un «Estat autonomic» amb autonomies de divers grau, varietats que es manifestaven en el desenvolupament competencia!i, en definitiva, amb els diferents nivells d'autogovem.Pero la transició també hagué d'enfomtar-se amb altres problemes menors els quals, atesa la situació, adquirien un relleu insospitat.Un d'ells era el del fufur de la televisió.Ara bé, és evident que havien quedat enrera els temps en que el ministre responsable de la televisió deia que cada nit jeia tranquil perque TVE contribuYa a la salvació de les animes dels espanyols ... Pero el model heretat era fill directe d' eixa maquina de salvació per a la que fou creada la televisió a Espanya.I, logicament, era un model insostenible.Un aparell car, pesat i corrupte, estretament lligat a la pretesa perpetui'tat ideologica del franquisme i, particularment, directament destinat a la promoció de l'homogenei'tat nacional espanyola.Aquest panorama era criticat per les forces polítiques amb presencia, pero amb el model reformista i no rupturista que se se guia era difícil propiciar els canvis necessaris en la televisió.Efectivament, la mateixa fon;;a que posa ven els partits de 1' oposició pera criticar la televisió realment existent era un argument factic perque certs sectors d'UCD-